Propuesta: Repetir encuentro el 29 de febrero cada 4 años

Propuesta: Repetir el encuentro el 29 de febrero de cada 4 años

De aquí 100 años todos calvos
Antes que eso pase desde la autoridad moral que mi diáfana testa ostenta os propongo repetir una cena/encuentro cada 4 años, el 29 de febrero. Si cómo es probable no cae en un festivo propongo que sea el primer viernes inmediatamente posterior al 29 de febrero, así pues cómo el siguiente año bisiesto es el 2012 y el 29-febrero-2012 cae en miércoles, el encuentro podría ser el viernes 2 de marzo 2012. O lo que es lo mismo, el año 1433 después de Mahoma o el año del gallo para los Chinos.

Doctores hay entre los ex salesianos que más sabrán de estos temas que servidor, pero si miramos estadísticas cada 12 meses está aumentando casi un año la esperanza de vida en España, o sea que con canas o sin canas espero que de aquí 1463 días podamos volver a hablar de lo divino y lo humano.

Cuatro años es un período olímpico, no es una eternidad ni tampoco una fugacidad, no se cómo estaremos ni si para entonces habré adoptado una chinita de 18 años, o si muchos de vosotros os habréis hecho miembros de la Iglesia Adventista del Séptimo día, jubilados precoces campeones de la liga del Maresme de Petanca, fashion-victims sólo preocupados por lavar sus melenas con champú “Sunsilk” o miembros destacados de alguna coral para superar traumas de infancia tipo “Yo no canto”.

¿Quién se apunta?

Fede, eres un crack, aun tengo la mandibula desencajada de la risa. Yo ya me reservo el 2/3/2012.

Un abrazo.

contar conmigo cuando sea, como sea y en el lugar y condiciones que sean.

Amb mi ja hi podeu comptar companys. Per cert, un escrit molt interessant Fede.
Una abraçada,
Eduard

Contad conmigo, yo también me apunto¡¡¡ A la juerga y a lo que sea....

Besos,

María del Carmen

Bieeen!!! Fede,me parece una gran idea.Contad conmigo.Un beso.

Recolzo la idea del Fede, es impressionant, inclosa la seva pagina web del brasil, una pregunta Fede, vas mucho a Brasil?

Be, jo faria la trobada cada dos anyets, perqué a partir dels 40 passen rapids i a més que cada cop estarem més fotuts i serà més complicat el retrobament, tot i que val a dir que deu ni do, lo ben conservats que esteu malparits i malparides, jejejeje

Apali

quien da más

per mi endevant!!!

una idea fantastica,yo ya le he pedido permiso a mi mujer y me lo ha dado pero para el año 2016 le tendré que pedir permiso al celador de la residencia

Nada hombre que si hay que hablar con el celador se habla, pero creo que no hará falta porque con los años perdemos fuelle ( sobre todo los hombres )
Desear a tu mujer que todo vaya bien en el parto y sobre todo darte fuerzas a tí " ostias tio 3 mujeres en casa "
Un beso para Ana.
¿ como va la nariz ? En las fotos estas increible.
Planteate dejar el boxeo.......

Xevi Martinez " garci "

Fede, eres un crack, las mates siempre han sido tu fuerte...hay que ver lo bien calculado que lo tienes.

Lastima que Don Vicente(porky) no esté con nosotros, si no te ponía matrícula

Una idea genial,, me apunto ya sean cada 4 o cada 2 como propone Dani Perlasia.

Fins aviat !!

Bon dia a tothom,

Realment m'ho vaig passar molt bé al famós event 29.02.2008 i el q hem va sorprendre més va ser que el temps havia quedat estancat. Una curiositat jo abans parlava sempre en espanyol, sencillament perquè no en sabia català...venia del col.legi alemany. Però ja han passat 24 anys i desprès de passar 2 anys a Itàlia, viatjar a Alemanya i a Xile per buscar la meva identitat..vaig adonar-me que sóc d'AQUÍ. Porto 33 anys a Espanya entre Madrid, Premià de Mar i ara Barcelona. M'encanta viure a Barcelona, en concret al barri de l'Eixample..un barri ple d'una bellesa arquitectònica inigualable. Bé, jo des de fa anys q parlo i escric perfectament el català i tots em vau parlar en espanyol. Em va soptar molt !

M'ha costat tornar a la vida real i baixar d'aquest viatge en el temps. Jo he canviat 11 vegades de cole (per la feina del meu pare) i la veritat quan vaig arribar als Salesians em moria de pànic.
Ara ha resultat ser que sou les meves arrels, les meves úniques arrels...i si miro enrere...va ser el meu millor temps escolar...encara que no treia excel.lents en tot (excepte en gimnàstica, obvi), com abans a l'EGB.

Al 2000 en que vaig tenir bessones ("mellizas", no són idèntiques) i demanar la meva partida de naixement vaig descobrir que jo vaig neixer al 19.06.1965 i els meus pares van decidir "treu-re'm" un parell d'anyets. Havien perdut una filla del 1967 i van optar, per aquesta decisió...ni ho entenc ni ho comparteixo, però és així. (A més penso com jo, vaig assumir tenir menys anys perquè si jo els hi digués a les meves filles q tenen 5 si ara ja tenen 7, potrestarien. Bé, ja porto 8 anys d'assimilació i crec q ja tenia suficients complexos, les ulleres, el cabell.. com per saber q a més tenia 2 anys més).

Recordo que alguns us dedicàveu a fer-me malifetes, però a casa ja estava acostumada amb el meu germà i la meva germana que tot el dia em deien Mafalda i em feia molta ràbia. Només recordo un estiu, amb en Pena que em va ficar una mosca per un vestit de tirants que portava i no em podia treure la mosca. Patètic, però cert. Ho recordo com anècdotes, no com un trauma infantil (com amics-companys ho pensaven). Realment, ereu molt enginyosos i jo m'ho passava molt bé !

A la festa quan parlaves amb la gent, inconscientment, es feia el flash de fa 24 anys, com la sèrie "Casos Oberts", que el/ la recordaves com abans. Increible !

He estat reflexionant i cada 4 anys, considero que seria la data oficial de l'event (hi ha gent q viu fora o no té tanta necessitat de retrobar-se), però pels que considerem massa lluny es podia optar cada 2 anys, un sopar més senzill. Aquesta és la meva humil opinió, queda en mans de Comitè la decisió final. Jo m'apuntaré al que decidiu. I si puc ajudar en alguna cosa encara q no tinc massa temps: nenes, feina, estudio Dret a la UOC, oposicions... Ho faré.

Ah, si no entro al xat és perquè quan jo entro no veig a ningú, però m'esforçaré.

Una forta abraçada a tots,

Gisela Stade Riquelme

Gísela OLE, OLE, OLE¡¡¡¡ Molt bé. M'ha encantat el que has escrit. La veritat és que encara estic més orgullosa de ser la teva AMIGA¡¡¡¡ Ja parlarem....

Petons,

Hola Gisela,
M'ha agradat molt el que has escrit. Tens tota la raó amb el que has escrit; jo vaig seguir parlant a companys que feia 24 anys que no veia amb l'idioma amb el qual els tenia relacionats, i realment t'adones que malgrat les calvícies, les canes, les panxes ,.. seguíem essent tal i com els recordava. Potser també allà, en aquell entorn, vam tornar a fer els mateixos tics o estigmes amb els quals se'ns recordava.M'alegro que t'hagis reincorporat al carro, i em sembla que parlo en nom del Komitè quan afirmo que vosaltres decidireu quan voleu que ens tornem a veure i de quina manera, i per altra banda t'agraïm l'oferiment de col.laboració amb nosaltres.
Una forta abraçada i benvinguda de nou.
Eduard